Els experts coincideixen en que, com més aviat aprenguin a nedar els nens, millor. No es tracta d’una opció d’oci sinó d’una eina de seguretat imprescindible per evitar ofegaments. Encara que per la seva anatomia els nens no són capaços de nedar fins als 3-4 anys, és convenient familiaritzar-los amb l’aigua des que neixen.
Juga amb el teu fill a l’aigua
Els nens aprenen jugant. La millor manera d’ensenyar un nen a nedar és fer que sigui divertit. Per això el primer objectiu ha de ser que el nen se senti a gust dins l’aigua i no li tingui por. La por provoca tensió i la tensió impedeix que els músculs funcionin correctament i accelera la respiració, fent impossible ensenyar a nedar a un nen que té por a l’aigua. Per contra, si un nen ha anat des de nadó a la piscina serà més fàcil que aprengui a nedar quan arribi el moment.
A partir dels sis mesos d’edat es recomana que anem amb els nostres nadons a la piscina, bé pel nostre compte o participant en classes d’estimulació aquàtica guiades per professionals. Un cop el nen ja està familiaritzat amb l’aigua i en gaudeix, és el moment de començar a treballar la resta de continguts que li permetran primer ser autònom i, posteriorment, començar a iniciar-se en les diferents tècniques de natació (a partir dels 6 anys).
Respecta l’estil i el temps d’aprenentatge del teu fill
Cada nen és diferent, per això és important saber com és el nostre fill. Si al nostre fill li agrada observar abans d’experimentar alguna cosa per si mateix, aquesta és l’oportunitat perfecta per seure a la vora de la piscina junts i observar com juguen els altres nens. Si per contra, al nostre fill li agrada implicar-se immediatament, podem intentar apropar-lo a l’aigua.
És important no obligar el nen a ficar-se a la piscina si no vol. Podem animar-lo i transmetre-li confiança, però en cap cas hem de forçar-lo perquè correm el risc de convertir el contacte amb l’aigua en un fet traumàtic. En tot moment hem de seguir el seu ritme.
Donar el pas decisiu. Com els ensenyem a nedar?
És convenient començar deixant que el nen vegi els altres nens nedant i gaudint a la piscina. Només si veiem que el nen mostra interès, podrem ficar-lo a la piscina amb nosaltres. És normal que al principi plori o es queixi, però si passats uns minuts no ha deixat de plorar, és millor fer-lo sortir de la piscina, quedant-nos nosaltres a dins per intentar atreure’l jugant amb joguines que surin a l’aigua.
Si a les 4 sessions el nen continua plorant, és millor deixar-ho i tornar al cap d’uns 6 mesos. Però no és convenient deixar passar molt de temps. És important ensenyar a nedar al nen abans que compleixi 6 anys.
Una vegada que els nostres nadons estan totalment familiaritzats amb l’aigua, el primer que hem d’ensenyar-los és la respiració. Us proposem uns jocs senzills per treballar-ho:
Tirar-nos aigua per sobre del cap amb una galleda o regadora (així es comencen a treballar les apnees).
Si el petit apropa la boca a l’aigua, vigilar però no impedir que ho faci. D’aquesta manera treballarà de forma voluntària el cobriment progressiu de les vies respiratòries.
Podem fer petites immersions, a poca profunditat, sense brusquedats que fan treballar l’estímul de la glotis. És recomanable realitzar aquesta mena de busseig només si s’ha participat anteriorment en classes guiades per professionals, o després d’un assessorament.
Fer bombolles. Amb la boca i amb el nas. Un possible joc és intentar empènyer amb bombolles un ninot.
Submergir-nos i intentar agafar objectes del fons.
És aconsellable que la flotació sigui descoberta pel nen a través de les immersions i desplaçaments. A poc a poc descobrirà la flotació de baix a dalt i de forma agradable i plaent, entenent que l’aigua l’empeny cap amunt i que no s’enfonsa. Els desplaçaments ajudaran el nen a experimentar de forma natural la flotació. Per fer-ho us proposem diversos jocs:
Agafar el nadó mirant cap a nosaltres i per sota de les aixelles, o els nens a partir dels 2 anys amb un xurro sota dels braços, anirem a buscar objectes. Jugarem a llançar una pilota i recollir-la.
Tots dos pares se situaran un davant de l’altre, a una distància curta ajustada a l’edat, i el nen haurà d’anar de l’un a l’altre ajudat per l’impuls que li doneu, agafant-lo de manera inclinada-ventral: mai els posarem totalment horitzontals.
Agafats per l’esquena al vostre coll, vosaltres obriu els braços simulant les ales d’un avió mentre els nens mouen els peus fent escuma perquè l’avió es mogui.
Els jocs proposats en cada contingut d’aprenentatge segueixen una progressió des dels 6 mesos d’edat als 5 anys. Sempre en funció de cada nen i el seu desenvolupament motor. És important que sempre realitzeu qualsevol joc sense forçar el nen, a partir d’una situació de seguretat i confiança, així com d’afecte i diversió.
Material de suport per a la natació
Els experts recomanen evitar materials com flotadors, maniguets inflables o bombolles, ja que impedeixen que el nen experimenti per si sol la flotabilitat, donen una falsa sensació de seguretat, redueixen els moviments de propulsió i, fins i tot, poden alterar l’esquema corporal que el nen està desenvolupant. Podrem utilitzar xurros o cinturons (quan s’hagi après el seu ús amb professionals) com a material «auxiliar», és a dir, com un suport, no com un substitut de l’acció del nen. Tot i això, el principal suport auxiliar que recomanem sempre és l’acompanyament dels seus pares.
