L’any de les emocions
Us fem un resum de les emocions que us hem estat parlant durant aquest curs.
Durant anys ens hem centrat en l’aspecte cognitiu del desenvolupament del nadó, signes previs a l’adquisició d’habilitats posteriors com la parla o el caminar, en detriment a la seva relació emocional amb l’entorn. Donem per suposat que la forma emocional de reaccionar davant les diferents situacions quotidianes, les anirà adquirint de forma màgica, intuïtivament i sense cap tipus d’aprenentatge ni preparació prèvia. Sabrà i entendrà com tolerar la frustració, com inhibir desitjos, com expressar la seva alegria, la tristor, l’enveja, els gelós, sabrà empatitzar, etc …
Des de l’escola bressol, considerem important acompanyar l’infant en els seus inicis d’interacció amb el que l’envolta, tant des d’una vessant sensaoriomotriu i cognitiva com des d’una implicació emocional. El plor, el riure, el plaer o el displaer, són, entre altres, manifestacions emocionals que apareixent en fases molt primerenques del desenvolupament humà. Aprofitem-les i comencem a treballar-les.
Ja en els primers mesos de vida, s’observen incipients manifestacions de diverses emocions bàsiques. L’alegria, la tristor, l’enuig, la por, la sorpresa, són la primera interacció emocional del nadó amb el seu entorn, segons la resposta que obté es va configurant un patronatge emocional personal que li servirà per les futures relacions amb el que l’envolta. A mesura que vagi creixent sorgiran emocions més complexes com poden ser: l’enveja, la culpabilitat, la vergonya, l’orgull, …
Durant aquest any les emocions han sigut l’eix transversal de les activitats realitzades pels nostres infants. Mitjançant; la música, els contes, els jocs, la psicomotricitat, la plàstica, l’experimentació sensorial,… hem treballat quatre emocions bàsiques com l’alegria (tristor), la por (seguretat), l’enuig (calma) i la vergonya.
L’Alegria És una emoció molt contagiosa que provoca un acostament als altres, buscant compartir-la. Els i les nenses generalment expressen espontàniament la seva alegria amb crits, i salts, que es van modulant amb l’edat.
La Tristor: forma part de les emocions (primàries i negatives) i conté els sentiments de solitud, apatia, autocompasió, desconsol, malenconia, pessimisme i descoratjament, entre uns altres. És un sentiment lògic en determinades circumstàncies. És l’emoció que sentim quan hem perdut alguna cosa important, quan ens ha decebut alguna cosa o quan ha ocorregut alguna desgràcia que ens afecta a nosaltres o a una altra persona. Quan ens sentim sols, sovint ens sentim tristos.
La Por Pot ser que en un moment determinat la Por necessiti fer acte de presència. Si el nostre fill o filla no tingués por de res, posaria en risc la seva vida constantment. El nen té por a caure, por a ensopegar… però també té por a no ser capaç d’aconseguir el que es proposa. La por fa que el nen es marqui reptes i que lluiti per superar-los. Que aprengui. I, per què no, que se senti invencible. Però la Por té dos vessants: la por també li pot bloquejar i fins i tot, conduir al pànic. És el màxim nivell d’alerta del nostre cos: si ensenyem al nostre fill a utilitzar la por per créixer, serà un arma poderosa per a ell.
L’Enuig: els nens i nenes d’edat preescolar aprenen a identificar els estats emocionals bàsics, en ells mateixos i en els altres, mitjançant l’ús de la paraula. No obstant això, és freqüent que alguns nens recorrin a conductes de violència física (llancen joguines, empenyen o copegen als seus pares o companys), en part perquè encara s’estan acostumant a l’ús de la paraula per expressar els seus sentiments.
