El proper 13 d’abril s’inicia el període d’inscripcions pel segon cicle d’infantil. És possible que moltes de vosaltres ja tingueu clar quina serà la vostra primera opció però també sabem que hi han un munt de famílies que encara no ho han decidit. És per això que us compartim aquest article d’en Alvaro Bilbao del web El cerebro del niño
Buscant una escola infantil pel curs que ve? Això és el que diu la ciència que és important:
És molt habitual que les mares i pares més preocupats per l’educació dels seus fills em preguntin per què tipus d’escola han de triar per a l’educació infantil dels seus fills. En aquest tema hi ha autèntics experts que han llegit tot el que cal llegir sobre diferents mètodes d’educació dels més petits. Les preguntes de pares i mares que gens tenen a veure amb el món de la psicologia, pedagogia neurociencia o educació de vegades em deixen sorprès. És millor una escola Waldorf o Montessori? Trio una escola basada en pedagogia finlandesa o una escola que està una mica més lluny de casa però que treballa amb el mètode Domen?. Amb freqüència la cosa es posa personal i els pares volen saber a quin tipus d’escola he portat jo als meus fills.
Existeix una certa tendència que emergeix a Estats Units però que s’estén per tots els racons del món occidental cap a academitzar les escoles infantils. S’introdueixen tot tipus d’activitats d’estimulació com la musicoterapia, estimulació sensorial i motriu, matemàtiques avançades o la introducció de diversos idiomes a l’aula. Molts d’aquests programes introdueixen diversos períodes de formació reglada al propi aula, és a dir que hi ha una hora de música, una altra hora de “matemàtiques”, una altra hora d’idiomes i així successivament al llarg del dia. Ahir vaig escoltar en la ràdio un anunci d’una escola infantil que utilitzava mètodes científics per augmentar la intel·ligència dels més petits.
A moltes mares i pares els enlluerna aquest tipus de programes perquè estan ben estructurats i cobreixen àrees que semblen importants per al desenvolupament acadèmic del nen. No obstant això, les recerques científiques indiquen que aquest tipus d’estratègies no són les més encertades per estimular el desenvolupament intel·lectual del nen. La raó és molt senzilla; el cervell del nen no aprèn bé en un format acadèmic i sí ho fa bé en un format més orientat cap al joc i la interacció lúdica amb els adults.
Per posar només un exemple, us explico una recent recerca realitzada per la Universitat Johns Hopkins. Els investigadors van dividir a 70 nens de 4 i 5 anys d’edat en 3 grups. Al primer grup de nens els van explicar aspectes sobre diferents figures gemoétricas en dues classes ben estructurades. Al segon grup de nens els van oferir jugar lliurement amb aquest tipus de figures. Al tercer grup li van deixar que juguessin amb les figures i, puntualment, els adults els explicaven alguna cosa, sempre dins del joc del nen. Aquest últim grup el que es denomina “joc guiat” va ser el que una setmana més tard recordava més informació (noms i característiques) de les diferents figures geomètriques. Els altres dos grups (el de joc totalment lliure i el de formació estructurada) amb prou feines van recordar gens sobre les figures.
Gairebé totes les recerques coincideixen que els programes estructurats que prometen crear genis, no són molt eficaços, simplement perquè el cervell del nen aprèn a través del joc poc estructurat més que a través d’activitats programades. És més diferents estudis revelen que els nens que participen en programes academitzats demostren pitjor vincle amb l’escola i disposició cap a l’aprenentatge quan estan en el cicle de primària. Segons sembla aquests nens que tenen una primera interacció escolar massa acadèmica (encara que estigui plagada d’activitats potencialment estimulants com la música, el xinès, l’aritmètica o la llengua) desenvolupen certa aversió o hartazgo cap al món escolar. De fet alguns estudis indiquen que els nens que no van poder entrar en aquestes “escoles de genis” es van quedar en la llista d’espera i van haver de quedar-se a casa o anar a escoles més senzilles, van rendir millor que els que sí van ser seleccionats. Interessant, veritat?
D’altra banda, hi ha moltes recerques interessants que parlen del que realment fa que una escola infantil tingui un impacte positiu a l’hora d’afavorir un major desenvolupament intel·lectual del nen des de l’any de vida fins als 6 anys. No he volgut fer un article molt llarg, però si he preparat aquesta taula amb les característiques que al meu judici, i després d’haver llegit molts articles, són més importants a l’hora de decidir.
- Els i les professores es mostren afectuosos, creant un ambient càlid proper i estan oberts a les vostres preguntes-
- Hi han abundants contes a l’aula i el i la professora us comenta que la lectura és una part important del dia a dia a la classe.
- Existeixen espais diferents perquè els nens/es juguin en distints moments del dia.
- El nen/a se sent segur en l’aula i amb els responsables.
- Els nens/es tindran força temps per jugar i explorar al seu aire.
- Els professor/a estableix normes de comportament
- Em l’aula hi han dibuixos sobre emocions o els professor/a us indica que se ensenya als nens a posar noms a les emocions.
- Quan feu preguntes al professor/a per els objectius que es marca amb els nens/es us indica que vol que el nen/a gaudeixi aprenent i en el entorn escolar més que donar-vos explicacions de com farà un “petit geni”
Article original per Alvaro Bilbao
